REMEMBRANÇA

En aquesta passejada que hem emprés entorn dels cantants de la Nova Cançó i de l’obra de M.M. Marçal, jo vull recordar un cantant que, com tants d’altres, va marxar quan encara no tocava. Animador incansable de la mainada i dels pre-adolescents, tenia repertori per a tots. Crec que ja heu endevinat a qui em refereixo, oi? Per si us queda algun dubte, ho aclareixo: parlo d’en XESCO BOIX. La seva sobtada fugida va suposar un buit immens per les escoles del nostre país.


Amb aquest petit treball vull retre-li homenatge, posar el seu art d’entretenir els infants a la mateixa alçada de la cançó per als grans i fer palès l’ importància que va tenir per l’expansió de la nostre llengua entre els menuts.


També vull recordar que les seves cançons, ja populars ja folklòriques, que cantava rodejat de la canalla en patis escolars o en places públiques, eren molts més que un simple entreteniment. Ell sempre anava més enllà, convençut que amb les seves cançons educava, despertava l’ imaginació i mostrava nous camins de vida als infants. Les seves cançons eren sempre una exaltació dels valors humans més elementals: eren un crit a la pau, a l’amistat, a la gratitud, a l’amor, a la vida, a la natura i a la llibertat. Llibertat de la qual, ens aquells últims anys del franquisme, n’estàvem tant mancants els petits com els grans.

Com M.M. Marçal, Xesco Boix va beure de moltes fonts: des del repertori de Mossèn Batlle, passant pel folk americà fins a la cançó popular d’arreu del món.