D'una petita llavor pot créixer un gran arbre
Breu reflexió entre la Paràbola dels Talents, Mt. 25: 14-30 i el següent consell als joves de J.S.PAPASSEIT : Si junt un cel calent us ha sigut donat un zenit i una mar blava, no per això reposeu. Us ha sigut donat perquè us ho mereixéssiu.
Aquest consell als joves a mi em recorda la Paràbola dels Talents. Ben segur que Papasseit s’hi va inspirar.
Jo no sé si al final de la nostre vida, haurem de retre comptes a algun Senyor de l’ús que hem fet dels nostres talents. Com que el més perjudicat és l’individu que els amaga, crec que al Senyor a qui cal donar comptes és a si mateix, per la limitació que ell s’ha imposat, en no fer créixer els dons heretats.
La salut, el talent il'enginy, són dons que com molt bé dius tenin l'obligació de preservar,protegir i millorar,aquesta reflexió m'ha fet pensar en El petit Príncep "Les flors apareixen un matí en mig de l'herba, a la nit s'apaguen, però havia germinat ,d'une graine apporté d'on ne sait ou"
ResponEliminaRaimunda
Penso que tenim l'obligació d'esforçar-nos per millorar les nostres capacitats i no fer-ho per mandra és imperdonable. Molt adient la teva reflexió
ResponElimina